Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari català-castellà
|
1.
sorprendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 sorprender, coger, pescar fam. El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis, le sorprendí descerrajando la puerta del piso. 2 [descobrir] sorprender. En girar-me he sorprès la seva mirada, al volverme he sorprendido su mirada. 3 sorprender, asombrar. Em sorprèn que ara te'n desdiguis [...]
|
|
2.
admirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 admirar. Admirar una pintura, admirar una pintura. 2 [sorprendre] admirar. v pron 3 admirarse. Admirar-se de tot, de no res, admirarse de todo, de cualquier cosa. [...]
|
|
3.
sobtar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [sorprendre] sorprender. La mort el va sobtar quan tornava a Barcelona, la muerte le sorprendió cuando volvía a Barcelona. 2 sorprender, extrañar. Em va sobtar la seva reacció, me sorprendió su reacción. v pron 3 [el pa] arrebatarse. 4 [les viandes] arrebatarse. 5 agr [els sembrats [...]
|
|
4.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
coger, pillar. Em van agafar per sorpresa, me cogieron por sorpresa. 15 [sorprendre] coger, pillar. Agafar algú en una mentida, coger a alguien en una mentira. 16 fig coger, tomar. Agafar les coses amb interès, coger las cosas con interés. 17 agafar-ho al vol fig i fam [ésser molt llest] cogerlas al [...]
|
|
5.
esquena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espaldas de, a expensas de, a costa de. 8 caure d'esquena fig [sorprendre's] caer (o caerse) de espaldas. 9 d'esquena de espaldas. Sempre dorm d'esquena, siempre duerme de espaldas. 10 doblegar l'esquena fig trabajar, sudar. Si vols guanyar diners hauràs de doblegar l'esquena, si quieres ganar dinero [...]
f 1 anat [del cos, d'un vestit] espalda. 2 [d'un llibre] lomo m. 3 [d'una cadira] respaldo m, espalda. 4 [d'un ganivet] canto m, lomo m. 5 [part posterior] espalda, dorso m. 6 [part superior i convexa] lomo m. L'esquena d'una muntanya, el lomo de una montaña. 7 a esquena (o a l'esquena) de a espaldas de, a expensas de, a costa de. 8 caure d'esquena fig [sorprendre's] caer (o caerse) de espaldas. 9 d'esquena de espaldas. Sempre dorm d'esquena, siempre duerme de espaldas. 10 doblegar l'esquena fig trabajar, sudar. Si vols guanyar diners hauràs de doblegar l'esquena, si quieres ganar dinero tendrás que trabajar. 11 doblegar (o corbar) l'esquena fig [mostrar-se servil] doblar el espinazo. 12 espolsar l'esquena a algú fig i fam medir las espaldas (o las costillas) a alguien. 13 esquena d'ase constr [d'un mur] albardilla, mojinete. 14 esquena d'ase constr [d'una corbeta] lomera, mojinete, caballete. 15 girar l'esquena [per fugir] volver la espalda. 16 girar (o donar) l'esquena a algú fig volver (o dar) la espalda a alguien. 17 girar-se d'esquena a [la realitat, els fets, etc] volverse de espaldas a. 18 girar-se d'esquena a [algú] oponerse, ir contra. 19 no doblegar l'esquena fig no dar golpe, no trabajar. Aquest mai no ha doblegat l'esquena, este nunca ha dado golpe. Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l'esquena, este chico es un gandul: no hay forma de hacerle trabajar. 20 parar l'esquena fig aguantar mecha, tragar quina. Per més que l'insulti, en Joan para l'esquena, por más que lo insulte, Juan aguanta mecha. 21 rompre's l'esquena fig i fam [treballar molt] reventarse, matarse. 22 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l'esquena grossa) fig i fam tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 23 tirar-se una cosa a l'esquena fig [una feina, una obligació, etc] echarse una cosa a la espalda. 24 tirar-s'ho tot a l'esquena fig echárselo todo a la espalda. 25 viure amb l'esquena dreta fig vivir sin dar golpe. 
|
|
6.
fotre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cop, una empenta] arrear, atizar. 6 poner. Li he fotut les teves sabates, le he puesto tus zapatos. 7 meter. He fotut la mà dins del pot, he metido la mano dentro del bote. 8 [enganyar] pegarla, darla, engañar. No em fotràs pas, que et conec, no me la pegarás, que te conozco. 9 [sorprendre [...]
|
f
1 anat [del cos, d'un vestit] espalda.
2 [d'un llibre] lomo m.
3 [d'una cadira] respaldo m, espalda.
4 [d'un ganivet] canto m, lomo m.
5 [part posterior] espalda, dorso m.
6 [part superior i convexa] lomo m. L'esquena d'una muntanya, el lomo de una montaña.
7 a esquena (o a l'esquena) de a espaldas de, a expensas de, a costa de.
8 caure d'esquena fig [sorprendre's] caer (o caerse) de espaldas.
9 d'esquena de espaldas. Sempre dorm d'esquena, siempre duerme de espaldas.
10 doblegar l'esquena fig trabajar, sudar. Si vols guanyar diners hauràs de doblegar l'esquena, si quieres ganar dinero tendrás que trabajar.
11 doblegar (o corbar) l'esquena fig [mostrar-se servil] doblar el espinazo.
12 espolsar l'esquena a algú fig i fam medir las espaldas (o las costillas) a alguien.
13 esquena d'ase constr [d'un mur] albardilla, mojinete.
14 esquena d'ase constr [d'una corbeta] lomera, mojinete, caballete.
15 girar l'esquena [per fugir] volver la espalda.
16 girar (o donar) l'esquena a algú fig volver (o dar) la espalda a alguien.
17 girar-se d'esquena a [la realitat, els fets, etc] volverse de espaldas a.
18 girar-se d'esquena a [algú] oponerse, ir contra.
19 no doblegar l'esquena fig no dar golpe, no trabajar. Aquest mai no ha doblegat l'esquena, este nunca ha dado golpe. Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l'esquena, este chico es un gandul: no hay forma de hacerle trabajar.
20 parar l'esquena fig aguantar mecha, tragar quina. Per més que l'insulti, en Joan para l'esquena, por más que lo insulte, Juan aguanta mecha.
21 rompre's l'esquena fig i fam [treballar molt] reventarse, matarse.
22 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l'esquena grossa) fig i fam tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas).
23 tirar-se una cosa a l'esquena fig [una feina, una obligació, etc] echarse una cosa a la espalda.
24 tirar-s'ho tot a l'esquena fig echárselo todo a la espalda.
25 viure amb l'esquena dreta fig vivir sin dar golpe.